Guillem Serra Llorens

Un so peculiar


Per Deborah Aparicio

“El so d’aquest instrument és el que més s’assembla a la veu humana”. En Guillem Serra Llorens va sentir aquesta frase quan només tenia 5 anys. Era el dia en què a l’aula de música es mostrava el so de tots els instruments que hi havia per allà. La trompa era un d’ells. “Jo no en tenia ni idea del que era la trompa, però aquell so em va impactar tant que vaig voler tocar-la”. Així explica Guillem el seu primer contacte amb l’instrument musical amb el que està construint el seu futur.

Guillem Serra tocant la trompa. Fotografia: Anna Gordiola
Guillem Serra tocant la trompa. Fotografia: Anna Gordiola

Aquell nen interessat per un so que mai abans havia escoltat ha crescut. Avui ja fa 15 anys d’això. A partir d’aquell moment va passar 14 anys de la seva vida al Conservatori de Vilanova i la Geltrú. Allà va cursar el grau mig i prèviament l’elemental, tots dos requisits indispensables per poder arribar als estudis superiors de música. “Recordo a elemental quan vaig haver de plantejar-me si era el que realment m’agradava” confessa tímidament, “És llavors quan veus que has de treballar molt si vols aconseguir-ho”.

Objectiu assolit. 3r curs de grau superior a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), aquest és el resultat.

Però, què es necessita per arribar fins aquí? “Dedicació i moltes, moltíssimes hores d’estudi. El talent ajuda molt a destacar quan encara ets un nen, però a nivells de superior i màster… el talent no és suficient”. Així es mostra en Guillem, objectiu i ferm, no creu en els miracles. La seva dedicació l’ha portat a voler dedicar-se tota la vida a la música, de manera íntegra i continuada. Li agradaria ser músic d’orquestra, li apassiona la música clàssica i l’ingredient principal de la seva rutina és gaudir tocant. Tot i així, no és or tot el que llueix.

“Reconec que al principi per a mi no era més que una tarda entretinguda”  

La motivació va arribar més endavant. Amb el pas del temps veiem com els nostres objectius s’apropen però la dificultat va augmentant poc a poc i sense parar. És el moment en el qual intentem trobar la clau per no desistir. “Has d’estar molt segur de tu mateix, és evident que això ha d’anar acompanyat d’una mica de facilitat i sobretot, d’estudi, però la ser fort mentalment és molt important”. Aquest és el consell que ens dóna l’entrevistat. Assegura que aquesta característica és imprescindible en els moments clau, però sempre ha d’anar lligada a la concentració.

Guillem Serra en el moment de l'entrevista. Fotografia: Anna Gordiola
Guillem Serra en el moment de l’entrevista. Fotografia: Anna Gordiola

“La carrera de músic és bastant competitiva, realment és difícil, costa trobar feina…” era un dels pensaments que rondava pel cap d’en Guillem abans de decidir dedicar-se absoluta i totalment a la música. El seu pas pel conservatori li ha permès ser membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i també de la de Catalunya, de la qual n’és actual membre. L’oportunitat que li va brindar el Liceu un any abans de començar els seus estudis superiors ha estat de les millors oportunitats que ha tingut, clau en la seva preparació front les dificultats d’accés a l’ESMUC. Estar en constant col·laboració amb orquestres professionals també ha estat un fet molt important en el seu desenvolupament com a músic. Però, sobretot, el recolzament dels seus pares ha estat una de les empentes més fortes per arribar fins on és.

El futur, en canvi, no ha estat mai una de les seves grans preocupacions. “Espero viure només de la música, no m’he plantejat cap altre via. El que se és que de moment vull seguir fent música”. La seva visió és, habitualment a curt termini. Li agradaria marxar fora a fer algun màster en acabar els seus estudis superiors a l’ESMUC, però la seva veritable preocupació sempre ha estat el present. “Ara mateix, després d’haver estat treballant per algunes proves d’orquestra, estic tornant a posar-me en la tècnica bàsica. Vull estar més centrat i més fort.”

Avui prenem el present com el més important tal com ho fa en Guillem i veiem un músic humil, interessat per tocar en una orquestra i no pas per ser un gran solista. Es mostra com algú amb les idees molt clares, i no solament les referents a la seva carrera musical, és clar. Si s’hagués de descriure diria que és molt segur de si mateix i és per això que ho considera tant important al llarg d’una carrera professional. Tot i ser humil sap molt bé quins son els seus punts forts, i també els febles. Un músic tècnic però irregular, “què hi farem” diu, i després riu. Pensatiu mentre va obrint la capsa del seu instrument fa el gest de voler dir una última cosa: “Em considero molt afortunat, el meu hobby és el que serà la meva futura feina. M’agrada molt, és la meva passió i tinc la sort de poder guanyar-me la vida amb això”. Agafa la seva trompa, es prepara i mira al no res. Inspira amb decisió i comença a tocar.


Escola Superior de Música de Catalunya

Joven Orquesta Nacional de España

Conservatori de Vilanova i la Geltrú


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: