Aarón Ribas

 ”Mai m’he plantejat tocar un altre instrument, amb l’orgue ja ho tinc tot”


11100087_10206480241675729_650651021_n
Aaron Ribas Autor: Raquel Bueno

Per Nora Muixí Gallo

La família condiciona el nostre futur en moltes ocasions, encara que no es pot posar en dubte que el talent és innat i que es porta a la sang. L’Aaron ha crescut amb l’orgue. Als tres anys ja tocava les tecles d’aquest antic instrument però en aquell moment simplement era un joc. Va ser a l’edat dels 11 anys quan va començar a prendre el mateix camí que el seu pare.

”La meva afició depèn d’un factor familiar, ja que potser si el meu pare no fos organista, jo tampoc ho seria… He estat en un ambient molt proper a aquesta professió. El meu pare m´ha facilitat contactes i això ha afavorit que jo surti endavant”. Així m’ho explica ell mentre fem l’entrevista a un terrat on veiem com el sol es va ponent sota el poble de Granollers.

Des de ben petit ha viscut rodejat d’un ambient dedicat a la música, de  manera que als tres anys el seu pare li va començar a ensenyar coneixements musicals a nivell teòric. Més endavant, als onze anys, va començar a prendre classes de piano per guanyar coneixements i facilitat digital, habilitats que l’ajudarien a començar als 13 anys amb l’orgue. El jove barceloní va aconseguir els primers estudis oficials quan va aconseguir entrar al Conservatori Municipal de Barcelona als setze anys, on va estudiar dos anys per aconseguir la titulació de Grau Mitjà. Actualment, es troba en el quart i últim curs a l’Escola Superior de Música de Catalunya. ‘’Espero que l’any que ve pugui estudiar a Stuttgart’’, explica l’organista.

11134233_10206480242595752_1342120472_n
Aaron Ribas entrevistat per Nora Muixí Autor: Raquel Bueno

L’Aaron porta una vida força accelerada. Dedica als seus estudis des de dos a set hores cada dia, ‘’la veritat és que cada cop aguanto menys, i això és bo perquè vol dir que estic més concentrat i amortitzo més les hores’’.

Concursos i premis

L’organista pot presumir pel reconeixement del seu talent en varies ocasions. Al 2012 va guanyar el primer cop el concurs de les Joventuts Musicals, un gran triomf que li obriria portes. L’any següent va viatjar a la ciutat alemanya de Sttutgart per fer un curs de quinze dies que acabaria amb un concurs. En aquesta ocasió, l’Aaron va quedar segon però les seves expectatives eren majors i va tornar l’any següent per demostrar que podia quedar en primer lloc. Al novembre de 2014 va tornar a guanyar el concurs de les Joventuts on se li ha concedit una gira per Espanya com a premi principal, i una gira europea com a premi especial. ”Ara començaré a viatjar bastant. Al maig ja tinc un concert a la Catedral de León”, m’explica il·lusionat.


Alemanya és el bressol de l’orgue. Potser en un centre hi ha la mateixa quantitat d’estudiants d’orgue que de piano. Realment, si ets bó, allá pots guanyar-te molt bé la vida. També hi ha molt organista litúrgic, ja que és una feina en la qual necessites molta capacitat de concentració i es considera una carrera molt ben cotitzada.


Alemanya sembla ser el somni de qualsevol organista. ”Estudiar en aquest país em va fer adonar de que l’ambient d’allà és molt diferent del d’aquí. Quan estava a Ochsenhausen, vaig anar a l’escola que és com aquí l’ESMUC, i em va sorprendre que en un edifici hi haguessin deu orgues dintre i un auditori reservat especialment pels organistes. Fins i tot, m’atreviria a dir que l’orgue més petit d’allà és més gran que els d’aquí”.

Quan li pregunto si realitza altres estudis a part de la música em respon immediatament que té molt clar que vol ser organista, i això no li permet compaginar-ho amb una altre professió. Va intentar començar el batxillerat però el seus pares van adonar-se de que no podia compaginar les dues coses. ‘’Vaig decidir centrar-me en la música, encara que és un risc perquè imagina que no em sortís bé però vaig apostar per aquesta carta i espero tenir sort”, explica.

11127613_10206480189474424_958525637_n
Teclat de l’orgue Autor: Raquel Bueno

Als setze anys l’Aaron va tocar per primer cop l’orgue en directe. L’escenari es trobava a la localitat del Vendrell. L’experiència d’un concert per l’organista esdevè una maduració d’ell mateix.  ”Va ser una bona experiència en aquella edat, ja que quan fas un concert d’orgue te l’has de preparar dos o tres dias abans en aquell lloc, on normalment estàs tu sol i has de encarregar-te de tot. És un procès on estàs tu sol pensant en el concert”.

Als setze anys va tocar per primer cop en directe a la localitat del Vendrell. Em reconeix que l’experiència del concert esdevé una maduració d’ell mateix. ”Va ser una bona experiència en aquella edat, ja que quan fas un concert te l’has de preparar dos o tres dies abans en aquell lloc, on normalment has d’encarregar-te de tot. És un procés on estàs tu sol pensant en el concert”.

L’Aaron té el privilegi de poder dir que és l’únic estudiant d’orgue del seu país, Andorra, i se l’ha nombrat organista oficial. Segons ell ”resulta una mica avorrit” i explica que el seu pare ha intentat posar aula d’orgue però que les entitats no han tingut el beneplàcit. ”A Barcelona, hi ha un orgue a l’ESMUC, i pel que he sentit ara volen treure la plaça de l’orgue al Liceu”. Resta silenci per uns segons i insisteixo en què m’expliqui perquè volen treure l’orgue. Li costa respondre, encara que, amb un xic de timidesa, m’explica que és per una qüestió relacionada amb la gent que dirigeix el Liceu que no són músics i associen l’orgue a la música antiga.

Segons l’Aaron, el pitjor de ser organista és la falta de companys a l’hora de fer música. ”L’espectacle ets tu i has de ser capaç de mantenir un diàleg amb tu mateix mentre estàs tocant. Aquest instrument durant el Romanticisme esdevé un apropament a l’orquestra, ja que has de saber funcionar com si la fessis. La part positiva és que quan aconsegueixes fer-ho et sents satisfet’’.

11158078_10206480190074439_955702682_n
Aaron tocant l’orgue Autor: Raquel Bueno

Molta gent creu que aquest instrument és per a minories, un pèl elitista. L’Aaron desmenteix aquest tòpic i explica que no creu que sigui així perquè en la majoria de concerts  hi ha un públic molt divers. ”Per exemple, a Mataró hi ha un organista que realitza concerts  on assisteixen més de 700 persones. Hi ha molta gent que hi té afició, i altre gent que ho descobreix.

Tot i això, reclama que la seva divulgació dóna molt per desitjar i  que ”cal a Catalunya i a la resta d’Espanya més infraestructura per poder practicar. Aquí tenim el del Palau, al qual hi ha dificultats per accedir-hi, o el de Montserrat. També n’hi ha d’altres que es poden tocar però no a nivell de concert. Crec que s’haurien d’invertir més diners. El País Basc és l’excepció ja que hi ha més tradició a l’orgue i, per tant, més facilitats”.

L’Aaron em reconeix que viu en una ”bombolla”, solament escolta música clàssica però, no perquè no li agradin altres tipus de música, sinó per una qüestió de funcionalitat. ” Si escolto altre tipus de música és a la ràdio o quan surto de festa”, explica.


El problema és l’educació.  La música clássica requereix una certa concentració. Si vas a un concert i estàs pensant en les teves coses i no et fiques en la música no és el mateix. Per això, la música actual es basa en el ritme per tal de que t’enganxis


El jove organista creu que és més difícil enganxar-se a la música clàssica pel fet que necessita una certa activitat mental per apreciar-la. ”Has de deixar-te emportar”.

El futur de l’Aaron encara està per determinar però de moment va pel bon camí. ”M’agradaria dedicar-me als concerts, encara que faré d’organista en algunes esglésies però el meu principal objectiu és ser concertista, ja que m’ajudarà a completar la meva formació”. Reconeix que el  seu ídol i exemple a seguir és un professor de l’ESMUC, Juan de la Rubia. ”Té una bona trajectòria, és un bon músic i un gran improvisador’, explica el jove.

Per saber-ne més:

Juventudes Musicales de España

Emcy

Associació d’Amics de l’orgue del Vendrell


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: